Una carpeta tancada i sense cap marca sobre un fons neutre.

Normativa

Normativa sobre cabines de bronzejat i aparells de raigs UVA

Què exigeix la normativa espanyola i catalana a les cabines de bronzejat i als aparells de raigs UVA, i per què complir la llei no equival a una exposició sense risc.

Darrera actualització: 20 de juny de 2026

Quin és el marc legal a l'Estat espanyol

La norma estatal de referència és el Reial decret 1002/2002, publicat al BOE, que regula la comercialització i l'ús dels aparells de bronzejat que emeten radiació ultraviolada (els aparells de raigs UVA i els solàriums o cabines de bronzejat). Aquesta norma no presenta el bronzejat artificial com una pràctica recomanable: estableix condicions perquè els aparells es venguin i s'utilitzin amb determinats requisits tècnics, d'informació i de seguretat operativa.

És important entendre el que aquesta regulació fa i el que no fa. Fixa obligacions per als centres i per als fabricants, però no converteix l'exposició a raigs UVA en una activitat sense risc. Els organismes de salut pública, com l'OMS i el SCHEER, mantenen que no hi ha un nivell d'exposició a la radiació ultraviolada artificial que es pugui considerar segur. Per entendre per què, pots consultar la pàgina de seguretat i riscos del solàrium.

Què acostuma a exigir la normativa a un centre

Tant la norma estatal com les guies de salut pública apunten a un conjunt d'obligacions que un centre hauria de complir. Les exactes poden variar segons la versió de la norma i la comunitat autònoma, de manera que aquí es resumeixen de forma qualitativa.

Obligacions habituals dels centres amb aparells de raigs UVA
ÀmbitQuè sol requerir la normativa
Menors d'edatProhibició o restricció d'ús per a menors d'edat.
Informació al clientInformació escrita sobre els riscos per a la salut abans de l'ús.
Protecció ocularUlleres de protecció adequades, d'ús obligatori durant la sessió.
PersonalPersonal amb formació específica per assessorar i fer servir els equips.
EquipsRevisions tècniques i manteniment periòdic dels aparells.
HigieneNeteja i desinfecció de les superfícies entre usos.
SenyalitzacióCartells visibles amb advertiments sobre els riscos per a la salut.

Aquesta taula serveix d'orientació, no de text legal literal. Si vols traslladar aquests punts a preguntes concretes per fer al taulell d'un centre, tens una guia pràctica a què preguntar abans de reservar.

Competències compartides: Estat, Generalitat i ajuntaments

La regulació dels aparells de bronzejat no depèn d'una única administració. El marc estatal fixa una base comuna, però les comunitats autònomes, com Catalunya a través de la Generalitat, i les autoritats locals poden afegir requisits propis i s'encarreguen de bona part de la inspecció i el control. Això vol dir que les obligacions concretes, els tràmits i la intensitat de les inspeccions poden ser diferents segons el territori i el moment.

A la pràctica, l'aplicació i la vigilància existeixen, però són desiguals. Que un centre estigui obert no garanteix per si sol que compleixi tots els requisits en tot moment. Per això té sentit observar si el centre informa dels riscos, ofereix ulleres i exposa la senyalització d'advertiment: són senyals visibles de compliment que el client pot comprovar.

Complir la llei no és el mateix que estar segur

Aquest és el punt més important de tota la pàgina. La normativa regula com s'ha d'oferir el servei i en quines condicions operatives, però no elimina el risc de fons. La radiació ultraviolada emesa pels aparells de bronzejat està classificada per la IARC, l'agència de l'OMS, dins del grup 1, és a dir, cancerígena per a les persones. El SCHEER conclou que no existeix un nivell d'exposició segur a aquesta radiació.

Cal distingir, doncs, dos plans diferents. El compliment legal pot reduir riscos operatius, com cremades per dosis mal regulades, problemes d'higiene o ús sense protecció ocular. La seguretat per a la salut, en canvi, és una altra cosa: fins i tot en un centre que compleix tota la normativa, l'exposició als raigs UVA continua augmentant el risc de càncer de pell i de dany ocular i cutani a llarg termini. Un centre perfectament legal segueix sent un centre on t'exposes a un cancerigen del grup 1.

Qui no hauria d'utilitzar aquests aparells

Tant la regulació com les guies de salut pública coincideixen que els menors d'edat no han d'utilitzar cabines de bronzejat cosmètic. A més, hi ha grups d'alt risc, com persones amb la pell molt clara, amb moltes pigues, amb antecedents personals o familiars de càncer de pell, o que prenen medicaments o productes fotosensibilitzants, per als quals l'exposició és especialment desaconsellable. Pots ampliar aquesta informació a qui no hauria d'utilitzar el solàrium.

Aquesta pàgina és informativa i descriu el marc normatiu de manera general; no és assessorament legal ni mèdic. La informació sobre qui hauria d'evitar aquests aparells no substitueix el consell d'un professional sanitari. Si tens dubtes sobre la teva situació concreta, consulta un professional de la salut i, si et calen detalls legals exactes, la font oficial corresponent (el BOE, la Generalitat o l'organisme competent).

Fonts oficials consultades

Les normatives evolucionen: comprova sempre les fonts oficials abans de prendre decisions.